És un artista que ja ha penjat obres altra vegada en aquesta Galeria. La seva forma de captar els temes no és nova, però si madura tècnicament i de forma essencial sorprèn i captiva a la vegada la interpretació personal que dona a alguns elements.
Aquí cal fer referència a la interpretació de les marines, vistes sota una paleta que diferencia notablement la realitat. Però això si, sense marginar-se, ni molt menys la bellesa. Aigües ocres, blanquinoses, terroses que sempre serven aquell punt tan personal amb que les ha contemplades el pintor. És con si reflectissin una ambientació desacostumada, plena de tonalitats tardorenques, on la daurada llum canvia de forma sobtada tot el que pot oferir o cau sobre superfície reflectant. I la superfície marina, de la nostra costa, dóna peu a veure-hi aquesta visió ben insospitada però bella indubtablement.
Assolir aquest resultats pictòrics demana una maduresa i una experiència no discutibles. Lluís Sanz, a la nostra ciutat fou conegut com a participant en pintura ràpida; ja aleshores hi havia en ell quelcom imperceptible que demanava un camí serè, menys neguitós i precipitat i més reflexionat sobre la paleta. Diria que això és un fet en ell. I per sobre de tot, el que diferencia les obres seves, repeteixo en especial les marines, és aquesta llum nova que ell hi capta i que tot oferint una visió irreal, resulta, certament, millor potser que la mateixa realitat que ell, massa sovint, ha de copiar. Cosa que, si possible li fos, hauria d’evitar.
A. Caballé
Novembre 1987